La pintura va arribar casualment dues vegades a la meva vida: l’una en forma de cavallet que vaig trobar a les golfes de casa, i que va desbordar encara més la meva imaginació infantil i juvenil. La segona vegada em va atrapar just en plena maduresa i amb canvis vitals, però aquesta vegada ja es va aposentar, em va plantar cara i em va obligar a admetre-la com a part meva. Al mateix temps, em va donar l’oportunitat d’explorar i descobrir altres camps, em va obrir noves portes i em va permetre observar el complex món de l’art. I aquí estem. Aquestes obres són el fruit d’aquesta complicitat, la simbiosi de la qual m’atorga el privilegi de jugar, experimentar i divertir-me sense traves.